QUI SÓC

En ampliar el camp del coneixement no fem sinó que augmentar l'horitzó de la ignorància [Henry Miller]

Sóc Yolanda Méndez i des de fa més de dues dècades combino la meva activitat com a psicòloga sanitària en el Institut Maricel | Psicologia amb la de formadora de professionals de l’àmbit de la psicologia.

Al llarg de la meva trajectòria personal i professional m’ha fascinat conèixer els mecanismes implicats en el desenvolupament, la manifestació i el manteniment de l’ansietat patològica. Aquella ansietat que ens porta a perdre’ns en nosaltres mateixos, en els nostres pensaments, en les nostres emocions i en les nostres sensacions. Aquella que ens impedeix fer el que volem fer. Aquella que ens impedeix ser qui sabem que podem ser o ens agradaria ser.

Pensaments que es repeteixen i no ens podem treure del cap. Molèsties físiques que ens porten al metge per a escoltar: “tot està bé, és nerviós”, mentre les migranyes, la gastritis, els marejos o allò que ens ha portat a la seva consulta continuen. Reaccions emocionals que no podem controlar: la por i/o la tristesa que ens acompanya al llarg del dia, fent que qualsevol cosa ens costi el triple d’esforç o simplement, que no puguem afrontar-la, que ens paralitzem, que ens quedem sense forces i sense motivació per a continuar. La ràbia que ens impulsa a reaccionar de manera desproporcionada: “No volia dir o fer això, però no he pogut evitar-ho”. Comportaments i maneres de reaccionar que reconeixem com a poc útils, però de les quals no podem sortir.

Porto més de vint anys dedicant-me a aquesta apassionant professió i, sobretot, el meu interès ha estat centrat en trobar respostes clares i útils, a les principals preguntes que els meus pacients porten a la consulta: Això que em passa és ansietat? Per què tinc ansietat? És per sempre? Quant haig de preocupar-me? Quina relació hi ha entre l’ansietat i la depressió? Això que em passa pot ser degut a un trauma? Què puc fer? Com poden ajudar-me els familiars que conviuen amb mi?

L’experiència m’ha demostrat que quan el pacient entén el que li passa i per què li passa incrementa la seva capacitat per a implicar-se en el tractament i posar en marxa els canvis, els recursos, les eines i les pautes més adequades per al seu cas.